dilluns, 26 d’abril del 2021

Código fuente’

 


 

 

És una pel·lícula del 2011 de Ciència-ficció dirigida per Duncan Jones. Realitzada als Estats Units.

Guio: Ben Ripley
Música: Chris Bacon
Fotografia: Don Burgess
Dissenyador de producció: Barry Chusid
Interpretes: Jake Gyllenhaal, Michelle Monaghan, Vera Farmiga, Jeffrey Wright, Russell Peters, Michael Arden, Cas Anvar, Craig Thomas

El rodatge era en un espai limitat, per tant Duncan Jones el repte del dissenyador era que és pogués utilitzar el decorat una i una altra vegada i per diferents angles.

El capità Colter Stevens (Gyllenhaal), que participa en un programa experimental del govern per investigar un atemptat terrorista, es desperta en la pell d'un viatger del temps que té la missió viure una vegada i una altra, l'atemptat contra un tren fins que aconsegueixi esbrinar qui és el culpable. Una oficial de comunicacions (Farmiga) guiarà a Stevens en el seu viatge a través del temps. Al tren el jove coneix una viatgera (Monaghan) per la qual se sentirà atret.

Que faries si sabessis que només tens un segons de vida? L'utilitzaries en un petó?, una trama que sembla repetida en altres pel·lícules i que Duncan Jones en aquesta fa el que sembla impossible, mantindràs tota l'estona atents a la pantalla i el seu desenllaç. Sense gaire efectes especials, sense estridències, tot passa en un minut que es repeteix i amb un final sorprenent.

La meva nota és un 8

 


 



dilluns, 19 d’abril del 2021

"Habemus Papam"

"Habemus Papam" va ser rodada en Itàlia, però no en el Vaticà, perquè no els hi van donar permís per rodar.

Direcció: Nanni Moretti

Guió: Nanni Moretti , Francesco Piccolo , Federica Pontremoli

Música: Franco Piersanti

Fotografia: Alessandro Pesci

Repartiment: Michel Piccoli, Nanni Moretti, Margherita Buy, Jerzy Stuhr, Renato Scarpa, Roberto Nobile, Franco Graziosi, Massimo Dobrovic, Leonardo Della Bianca

Productora -Co-production Itàlia-França; Sacher Film Rome , Li Pacte , fandango Produzione

Gènere: Comèdia | religió

 

La trama basant-se en una anècdota (molt diferent del to de "El discurs del Rei"), que alguns han volgut comparar. El nou cap de l'església elegit de forma sorprenent i inesperada està deprimit i no es considera preparat per afrontar les seves noves obligacions, es diu Melville (potser com a homenatge a l'escriptor, creador entre d'altres de "Moby Dick"). Un psicoanalista ateu contractat per a l'ocasió (personatge que interpreta Moretti) intentarà revertir rabent la situació, com que no aconsegueix el seu propòsit proposa a la seva exdona, també psicoanalista perquè curi al pacient.

Després de la mort d'un Papa, bisbes, arquebisbes i cardenals de tot el món es reuneixen a Conclave per elegir el seu successor. Després de diverses votacions infructuoses, que s'anuncien amb la sortida d'una fumera negra, es veu, per fi, la "fumata bianca" que indica que "habemus papam". Els fidels que s'han congregat a la plaça de Sant Pere esperen amb entusiasme i fervor que el nou pontífex, seguint la tradició, tregui el cap a una de les finestres que donen a la plaça. No obstant això, esperen en va. Per alguna raó, el nou Papa no sembla estar en condicions de suportar el pes de tal responsabilitat. Mentre la inquietud s'apodera del món catòlic, al Vaticà, es busca desesperadament una solució per superar la crisi.

La primera part té escenes divertides i enginyoses, però la segona quan el Papa surt al món exterior es torna repetitiu, totes les escenes ens fan veure el mateix efecte, no està preparat per ser papa i no aporta cap aclariment. Així i tot, té escenes formidables com el campionat de beisbol, i el majordom passegen per l'habitació del papa amunt i a baix perquè des de la plaça de Sant Pere creguin que és el papa.

La meva puntuació un 7