El Frau

 

 

 

 

 

És una pel·lícula filmada als Estats Units en l'any 2012. Dintre del gènere de Triller.

 

Direcció: Nicholas Jarecki

Guió: Nicholas Jarecki

Música: Cliff Martinez

Fotografia:Yorick Le Saux

Repartiment:Richard Gere, Susan Sarandon, Tim Roth, Brit Marling, Laetitia Casta, Nate Parker, Larry Pine, Stuart Margolin, Chris Eigeman, Graydon Carter, Bruce Altman, Monica Raymund, Reg E. Cathey,

Productora:Coproducció Estats Units-Polònia; Green Room Films , Treehouse Pictures , Alvèrnia Production

Jarecki va pensar en les enormes cases de 6000 metres quadrats en la seva Nova York natal. "Vaig pensar en els homes que viuen en aquestes mansions - quin tipus d'homes són? Què és el que fan? Bé, si hi viuen han de ser rics. I amb els diners arriben problemes. Alguna vegada van ser homes bons, però segons van augmentar les seves fortunes, les seves vides es van complicar, atès que els seus diners els permet viure fora dels marcs de la moral convencional. Ara, a qui van quan les coses es torcen i el seu món s'esvaeix al seu voltant (tal com succeir per a tots el 2009)?, i, què van a fer per protegir-se i protegir les seves famílies? Així és com va sorgir el personatge de Robert Miller"

Sinopsi: El magnat Robert Miller (Richard Gere), retrat perfecte de l'èxit tant professional com familiar, apareix sempre acompanyat per la seva fidel esposa (Susan Sarandon) i per la seva filla i hereva (Brit Marling). Però, en realitat, Miller està amb l'aigua a coll: necessita urgentment vendre tot el seu imperi a un gran banc abans que es descobreixi que ha comès un frau. A més, a esquena de la seva dona i de la seva filla, té un romanç amb una marxant d'art francesa (Laetitia Casta). Quan està a punt de desfer-se del seu problemàtic imperi, un inesperat error l'obliga a enfrontar-se amb el seu passat i amb la seva doble moral.

No és una obra mestra, però sí una pel·lícula molt digna, amb un agradable equilibri entre la qualitat i la comercialitat. A pesar de ser un tema recurrent Richar Gere dona vida al personatge i omple la pantalla. Llàstima que no li treuen tot al profit a la gran actriu Susan Sarandon que quasi passa desapercebuda. Tim Roth sembla que li faci mandra fer el seu paper de detectiu. En tot cas és un bon Triller.

 

La meva nota és un 7

 

 

 

Smila, misteri a la neu

 

De l’any 1997, van contribuir tres països; Alemanya, Dinamarca i Suècia. La pel·lícula se situa entre Dinamarca i les gelades terres de Groenlàndia. Dintre de la categoria de Suspens.

La seva productora: Productora Co-production Dinamarca - Suècia-Alemanya;  Constantin Film 

La direcció és a càrrec de Bille Auguts

Guió: Ann Biderman (Novel.la: Peter Hoeg)

Música: Harry Gregson-Williams, Hans Zimmer

Fotografia: Jörgen Persso

Repartiment: Julia Ormond, Gabriel Byrne, Richard Harris, Vanessa Redgrave, Robert Loggia, Jim Broadbent, Mario Adorf, Bob Peck, Tom Wilkinson, Emma Croft, Peter Capaldi, Jürgen Vogel

 

1997 va guanyar el primer premi Festival de Berlín: Secció oficial de llargmetratges. En Smilla, va dir el director de l'actriu Julia Ormond, va ser difícil eliminar el somriure -"això em resulta molt difícil"- deia. El que més plaer li va produir va ser el viatge a Groenlàndia i el contacte amb la cultura dels indígenes. Per a preparar el rodatge, va explicar l'Ormond que va viatjar deu dies a Groenlàndia amb l'August i allí van fer un autèntic treball antropològic de camp amb els habitants de la regió, "vam fer la seva vida, pescàvem, viatjàvem en trineu, tractàvem amb els nens i captaven l'accent. Era necessari conèixer aquests llocs, perquè això no es pot aprendre en un llibre, encara que la novel·la és fascinant". El rodatge en dures condicions, "amb un fred que a penes permetia parlar", va resultar per a l'Ormond excitant i fantàstic.

 

Cinc dies abans de Nadal, Isaïes, un nen groenlandès de sis anys, és trobat mort en la neu per Smila, la seva protectora. Davant la indiferència i l'hostilitat de la policia, Smila emprèn pel seu compte la recerca sobre la misteriosa mort del noi.

 

Abans de veure la pel·lícula havia llegit la novel.la i vaig quedar fascinada per la descripció d’aquella part del planeta tan fred. Quan vaig veure la pel·lícula em pensava que em defraudaria, però no va ser així. Crec que és d’aquelles que o t’agraden o no, no hi ha un entremig. El paper de la Julia Ormond es magnifica. Si alguna cosa negativa puc dir és el paper desdibuixat de Gabriel Byrne, aquest actor pot donar per molt més. Queda compensat per la visió dels paisatges nevats amb uns escenaris fascinats