Criades i senyores

 

La pel·lícula es va rodar l'any 2011, però representa als 60 a Mississipí. Coproduïda per Estats Units-Índia-Emirats Àrabs; DreamWorks SKG. És un drama meridional. Anys 60. Racisme.

 

Direcció: Tate Taylor

Guió: Tate Taylor (Novel·la: Kathryn Stockett )

Música: Thomas Newman

Fotografia: Stephen Goldblatt

 

Tot i l'obstinació i l'amistat entre el director i l'escriptora, el projecte necessitava finançament, trobar un productor. Així va ser com l'atzar els va conduir a un amic en comú, Brunson Green. Aquest va aconseguir els drets de la novel·la publicada per Penguin Books. I cosa estranya en aquests casos, la pel·lícula ja estava en marxa abans que el primer exemplar trepitgés les llibreries americanes.

 

Criades i senyores va tenir quatre nominacions a l'Oscar: Millor Pel·lícula, Millor Actriu (Viola Davis) i Millors Actrius Secundàries (Jessica Chastain i Octavia Spencer). Va ser Octavia Spencer qui va acabar alçant-se amb el guardó.

 

Basada en la novel·la The Helpde Kathryn Stockett, explica la història de tres dones que, conscients dels límits imposats per la societat, s'arrisquen a canviar el seu petit entorn. Eugenia "Skeeter" (Emma Stone) torna a Jackson a Mississippi, després d'haver-se graduat a la universitat. Les seves amigues són el prototip de dona meridional dels anys seixanta: classistes, llepafils, preocupades únicament per guanyar al brigde, i per assistir i promoure actes de societat. Totes aquestes dones gaudeixen d'un servei domèstic que durant anys encobreixen aquesta incorrecta nova esclavitud que representava el racisme. Aquestes dones negres crien, cuiden i eduquen i estimen els fills de les blanques, sabedores que, amb el pas el temps, probablement, treballaran per a ells. Com gairebé totes les dones de la seva generació i de la seva ciutat

 

La pel·lícula funciona gràcies a les dones, l'únic home que surt i el seu enamorament amb la protagonista Blanca, dona independent i autònoma és poc creïble. És impossible que aquesta noia es fixés en ell. A part d'això, els personatges estan molt ben construïts. És una pel·lícula emotiva i àcida que equilibra a la perfecció el drama i la comèdia. A pesar que no abandona els tòpics sent políticament correcte. El vestuari és implacable així com, la fotografia.

La meva puntuació un 9

 

 

Últimes voluntats

 

L'acció es desenvolupa als EUA, nació on va ser gravada l'any 2010. La podrien incloure entre drama i suspens.

 

Guió: Irmgard Pagan

Interprete: Tatum O'Neal, Tom Berenger, Patrick Muldoon, Peter Coyote, Jeffery Dean

Director de fotografía: Andrew Huebscher

Producció: Irmgard Pagan

Productora: Moviecid

Música: Pinar Toprak

Director: Brent Huff

 

Si voleu una curiositat ve de la mà de Shawn Huff, us heu fixat en el cognom?, si?, bé és la dona del director i fa de dolenta, opsss no faré un espòiler.

Per fer un resum: Hayden descobreix que la família del seu marit, dedicada als negocis immobiliaris, gestiona un edifici en condicions infrahumanes per als inquilins. Ell la secunda, i es deslliga un fort enfrontament amb els germans, agreujat pel canvi de testament a favor de la seva esposa.

La pel·lícula no té gaire més, en algun moment cap a la meitat li vol donar un aire misteriós, però, no ho acaba d'aconseguir. La diferència entre la forma de fer dels germans, el judici posterior amb el tema de fons de les diferències de les classes socials, molt americà, molt vist. Al principi és llarg i empallegós i quan sembla que la història canvia, és tan poc creïble que sembla mentida que un actor com Tom Berenguer si ha afegit al projecte. La Tatum O'Neal, no sé què dir que no sembli cruel, però unes llagrimetes al funeral i desapareix la viuda, això que feia poc que era casada i tant que l'estimava, ja que mira, no és creïble. Per una tarda de diumenge sobretot per a després de dinar si voleu una migdiada d'aquelles dolces que us adormiu sense donar-vos conte, és ideal.

La meva puntuació és un 3.

 

 

Smila, misteri a la neu

 

De l’any 1997, van contribuir tres països; Alemanya, Dinamarca i Suècia. La pel·lícula se situa entre Dinamarca i les gelades terres de Groenlàndia. Dintre de la categoria de Suspens.

La seva productora: Productora Co-production Dinamarca - Suècia-Alemanya;  Constantin Film 

La direcció és a càrrec de Bille Auguts

Guió: Ann Biderman (Novel.la: Peter Hoeg)

Música: Harry Gregson-Williams, Hans Zimmer

Fotografia: Jörgen Persso

Repartiment: Julia Ormond, Gabriel Byrne, Richard Harris, Vanessa Redgrave, Robert Loggia, Jim Broadbent, Mario Adorf, Bob Peck, Tom Wilkinson, Emma Croft, Peter Capaldi, Jürgen Vogel

 

1997 va guanyar el primer premi Festival de Berlín: Secció oficial de llargmetratges. En Smilla, va dir el director de l'actriu Julia Ormond, va ser difícil eliminar el somriure -"això em resulta molt difícil"- deia. El que més plaer li va produir va ser el viatge a Groenlàndia i el contacte amb la cultura dels indígenes. Per a preparar el rodatge, va explicar l'Ormond que va viatjar deu dies a Groenlàndia amb l'August i allí van fer un autèntic treball antropològic de camp amb els habitants de la regió, "vam fer la seva vida, pescàvem, viatjàvem en trineu, tractàvem amb els nens i captaven l'accent. Era necessari conèixer aquests llocs, perquè això no es pot aprendre en un llibre, encara que la novel·la és fascinant". El rodatge en dures condicions, "amb un fred que a penes permetia parlar", va resultar per a l'Ormond excitant i fantàstic.

 

Cinc dies abans de Nadal, Isaïes, un nen groenlandès de sis anys, és trobat mort en la neu per Smila, la seva protectora. Davant la indiferència i l'hostilitat de la policia, Smila emprèn pel seu compte la recerca sobre la misteriosa mort del noi.

 

Abans de veure la pel·lícula havia llegit la novel.la i vaig quedar fascinada per la descripció d’aquella part del planeta tan fred. Quan vaig veure la pel·lícula em pensava que em defraudaria, però no va ser així. Crec que és d’aquelles que o t’agraden o no, no hi ha un entremig. El paper de la Julia Ormond es magnifica. Si alguna cosa negativa puc dir és el paper desdibuixat de Gabriel Byrne, aquest actor pot donar per molt més. Queda compensat per la visió dels paisatges nevats amb uns escenaris fascinats