Viatjo sola

 

Viatjo sola és una pel·lícula italiana del 2013. Difícil de catalogar perquè ni és un drama ni és una comèdia, potser un entremig. La direcció és a càrrec de Maria Sole Tognazzi, sent la tercer llargmetratge que va dirigir. Els Interpretés son; Margherita Buy, Stefano Accorsi, Lesley Manville, Henry Arnold.

Es diria que és l'equivalent femení del George Clooney que en Up in the air era un executiu de recursos humans, encarregat d'acomiadar treballadors, la llar dels quals eren els avions i els hotels de cinc estrelles.

Irene, una dona maca i soltera, treballa com a crític d'hotels de luxe. Viatja sola constantment, escrivint informes molt detallats sobre totes les fallades del personal. Dedicada a controlar els horaris del servei d'habitacions, prendre la temperatura del vi blanc, mesurar nivells de pols, els seus viatges no resulten molt relaxants, i la seva vida personal és gairebé inexistent, excepte per la seva llarga amistat amb Andrea, un maco proveïdor de menjar ecològic.

Margherita Buy porta el pes de la pel·lícula donant-li personalitat. Ens porta per tot el món amb els seus viatges als millors hotels, encara que és una pena perquè no veiem res més, una habitació i un menjador pel qual en moments de la pel·lícula es fa monòtona. Estic esperant l'acció, l'emoció entre personatges... res. Amb un vestuari correcte i variat donaria per a més moments. El romanç de Clooney és substituït per una neboda petita, no *és el mateix. Així que li poso un 5.

 

 

Força Major (Fuerza major)

  

 

Pel·lícula sueca del 2014 i ambientada en els Alps francesos. Un drama sobre una típica família sueca, pares amb dos fills (un nen i una nena) que passen cinc dies de vacances a la neu per esquiar.

 

La direcció i la producció és a càrrec de Ruben Ostlund

La música: Ona Flottum

Fotografia: Fredik Wenzel i Fred Arne Wergeland

Interpretés: Johannes Kuhnke, Lisa Loven, Vincent Wettergren, Clara Wettergren, Kristofer Hivju, Fanni Metelius, Karin Myrenberg, Brady Corbet, Johannes Moustos, Jorge Lattof, Adrian Heinisch, Michael Breitenberger.

El director va comentar que filmar la neu no va gens fàcil y que gràcies als directors de fotografia van aconseguir una visió de la neu quasi irreal. El cas és que van aconseguir el Premí especial de Jurat d'una certa mirada en el festival de Cannes.

A través de cinc dies de la família, veiem el deteriorament del nucli familiar, perquè mentre mengen en un restaurant, es produeix una allau que espanta els clients. La mare crida al seu marit perquè l'ajudi a salvar als seus fills, però ell ha fugit per a salvar la seva vida. Tomàs buscarà desesperadament recuperar el seu lloc de pare de família. Es crea una atmosfera gairebé psicoanalista i incomoda que satiritza la forma de vida sueca. És tot un viatge emocional.

És una pel·lícula que et manté pegat a la pantalla, perquè no pots evitar sentir les emocions dels personatges i d'alguna manera els entens a tots, poder tot hem viscut en família i els seus problemes. Entre ells hi ha poques converses, però són les justes perquè aflorin i donen a entendre els seus sentiments. No va d'acció, va d'emocions. Si alguna cosa negativa. És que s'hi hagués pogut veure paisatges nevats d'aquells que et treuen la respiració. Però no hi són, tot és a càmera a distància curta, res de panoràmiques. Així i tot vaig gaudir, li poso un 8.