El Frau

 

 

 

 

 

És una pel·lícula filmada als Estats Units en l'any 2012. Dintre del gènere de Triller.

 

Direcció: Nicholas Jarecki

Guió: Nicholas Jarecki

Música: Cliff Martinez

Fotografia:Yorick Le Saux

Repartiment:Richard Gere, Susan Sarandon, Tim Roth, Brit Marling, Laetitia Casta, Nate Parker, Larry Pine, Stuart Margolin, Chris Eigeman, Graydon Carter, Bruce Altman, Monica Raymund, Reg E. Cathey,

Productora:Coproducció Estats Units-Polònia; Green Room Films , Treehouse Pictures , Alvèrnia Production

Jarecki va pensar en les enormes cases de 6000 metres quadrats en la seva Nova York natal. "Vaig pensar en els homes que viuen en aquestes mansions - quin tipus d'homes són? Què és el que fan? Bé, si hi viuen han de ser rics. I amb els diners arriben problemes. Alguna vegada van ser homes bons, però segons van augmentar les seves fortunes, les seves vides es van complicar, atès que els seus diners els permet viure fora dels marcs de la moral convencional. Ara, a qui van quan les coses es torcen i el seu món s'esvaeix al seu voltant (tal com succeir per a tots el 2009)?, i, què van a fer per protegir-se i protegir les seves famílies? Així és com va sorgir el personatge de Robert Miller"

Sinopsi: El magnat Robert Miller (Richard Gere), retrat perfecte de l'èxit tant professional com familiar, apareix sempre acompanyat per la seva fidel esposa (Susan Sarandon) i per la seva filla i hereva (Brit Marling). Però, en realitat, Miller està amb l'aigua a coll: necessita urgentment vendre tot el seu imperi a un gran banc abans que es descobreixi que ha comès un frau. A més, a esquena de la seva dona i de la seva filla, té un romanç amb una marxant d'art francesa (Laetitia Casta). Quan està a punt de desfer-se del seu problemàtic imperi, un inesperat error l'obliga a enfrontar-se amb el seu passat i amb la seva doble moral.

No és una obra mestra, però sí una pel·lícula molt digna, amb un agradable equilibri entre la qualitat i la comercialitat. A pesar de ser un tema recurrent Richar Gere dona vida al personatge i omple la pantalla. Llàstima que no li treuen tot al profit a la gran actriu Susan Sarandon que quasi passa desapercebuda. Tim Roth sembla que li faci mandra fer el seu paper de detectiu. En tot cas és un bon Triller.

 

La meva nota és un 7

 

 

 

Les dones perfectes

 

Pel·lícula de ciència-ficció estrenada a Estats Units en 2004.

 

Direcció: Frank Oz

Guió: Paul Rudnick . Llibre: ira Levin

Música: David Arnold

Fotografia: Rob Hahn

Repartiment: Nicole Kidman, Bette Midler, Matthew Broderick, Christopher Walken, Faith Hill, Glenn Close, Roger Bart, Jon Lovitz, Kadee Strickland

Productora: Paramount Pictures , DreamWorks SKG

 

El fet d'emmarcar a 'Les dones de Stepford' (Títol original) al gènere de ciència- ficció es degui, únicament al que el metratge desenvolupa de forma explícita en els seus últims deu minuts.

 

Les dones perfectes, gira al voltant d'un matrimoni que, per allunyar-se del sorollós i frenètic ritme de vida de la "Gran manzana", decideix mudar-se a un tranquil i bucòlic poble anomenat Stepford. Un cop allà, i mentre ell troba ràpidament acomodament en un club format per tots els marits de la població, ella comença a fixar-se en l'estrany i mecànic comportament d'algunes de les mestresses de casa del lloc, tallades totes pel mateix patró d'obsessió per la neteja, la llar i la completa submissió i atenció als seus marits.

 

És l'etern debat sobre el masclisme portat al màxim extrem o no tant. Només cal mirar com funcionen molts matrimonis i on recau el pes de la casa. La pel·lícula és precisament una crítica a la societat i potser fer-nos reflexionar que esperen els homes de les dones? Com he dit és una crítica real, només s'empara a ciència-ficció els deu últims minuts.

 

La meva nota un 6

 

 

Código fuente’

 

 

 

És una pel·lícula del 2011 de Ciència-ficció dirigida per Duncan Jones. Realitzada als Estats Units.

Guio: Ben Ripley
Música: Chris Bacon
Fotografia: Don Burgess
Dissenyador de producció: Barry Chusid
Interpretes: Jake Gyllenhaal, Michelle Monaghan, Vera Farmiga, Jeffrey Wright, Russell Peters, Michael Arden, Cas Anvar, Craig Thomas

El rodatge era en un espai limitat, per tant Duncan Jones el repte del dissenyador era que és pogués utilitzar el decorat una i una altra vegada i per diferents angles.

El capità Colter Stevens (Gyllenhaal), que participa en un programa experimental del govern per investigar un atemptat terrorista, es desperta en la pell d'un viatger del temps que té la missió viure una vegada i una altra, l'atemptat contra un tren fins que aconsegueixi esbrinar qui és el culpable. Una oficial de comunicacions (Farmiga) guiarà a Stevens en el seu viatge a través del temps. Al tren el jove coneix una viatgera (Monaghan) per la qual se sentirà atret.

Que faries si sabessis que només tens un segons de vida? L'utilitzaries en un petó?, una trama que sembla repetida en altres pel·lícules i que Duncan Jones en aquesta fa el que sembla impossible, mantindràs tota l'estona atents a la pantalla i el seu desenllaç. Sense gaire efectes especials, sense estridències, tot passa en un minut que es repeteix i amb un final sorprenent.

La meva nota és un 8

 

 

"Habemus Papam"

"Habemus Papam" va ser rodada en Itàlia, però no en el Vaticà, perquè no els hi van donar permís per rodar.

Direcció: Nanni Moretti

Guió: Nanni Moretti , Francesco Piccolo , Federica Pontremoli

Música: Franco Piersanti

Fotografia: Alessandro Pesci

Repartiment: Michel Piccoli, Nanni Moretti, Margherita Buy, Jerzy Stuhr, Renato Scarpa, Roberto Nobile, Franco Graziosi, Massimo Dobrovic, Leonardo Della Bianca

Productora -Co-production Itàlia-França; Sacher Film Rome , Li Pacte , fandango Produzione

Gènere: Comèdia | religió

 

La trama basant-se en una anècdota (molt diferent del to de "El discurs del Rei"), que alguns han volgut comparar. El nou cap de l'església elegit de forma sorprenent i inesperada està deprimit i no es considera preparat per afrontar les seves noves obligacions, es diu Melville (potser com a homenatge a l'escriptor, creador entre d'altres de "Moby Dick"). Un psicoanalista ateu contractat per a l'ocasió (personatge que interpreta Moretti) intentarà revertir rabent la situació, com que no aconsegueix el seu propòsit proposa a la seva exdona, també psicoanalista perquè curi al pacient.

Després de la mort d'un Papa, bisbes, arquebisbes i cardenals de tot el món es reuneixen a Conclave per elegir el seu successor. Després de diverses votacions infructuoses, que s'anuncien amb la sortida d'una fumera negra, es veu, per fi, la "fumata bianca" que indica que "habemus papam". Els fidels que s'han congregat a la plaça de Sant Pere esperen amb entusiasme i fervor que el nou pontífex, seguint la tradició, tregui el cap a una de les finestres que donen a la plaça. No obstant això, esperen en va. Per alguna raó, el nou Papa no sembla estar en condicions de suportar el pes de tal responsabilitat. Mentre la inquietud s'apodera del món catòlic, al Vaticà, es busca desesperadament una solució per superar la crisi.

La primera part té escenes divertides i enginyoses, però la segona quan el Papa surt al món exterior es torna repetitiu, totes les escenes ens fan veure el mateix efecte, no està preparat per ser papa i no aporta cap aclariment. Així i tot, té escenes formidables com el campionat de beisbol, i el majordom passegen per l'habitació del papa amunt i a baix perquè des de la plaça de Sant Pere creguin que és el papa.

La meva puntuació un 7