La pel·lícula discorre a les Muntanyes Rocoses de EEUU. És va filmar en l’any 2012, també per Estats Units i la podríem incloure en el genera de comèdia.
El seu director va ser Lawrence Kasdan que també va ser el guionista junt amb la seva dona Meg Kasdan, la fotografia a càrrec de Michael McDonough. La música de James Newton Howard. El repartiment; Diane Keaton, Kevin Kline, Elisabeth Moss, Dianne Wiest, Richard Jenkins, Mark Duplass, Sam Shepard, Ayelet Zurer.
Destacaria la interpretació de la gitana amb poders màgics perquè és clar, tots els gitanos els tenen.
Beth Winter (Diane Keaton) és una dona que pateix la síndrome del niu buit. Com el seu marit Joseph (Kevin Kline) és un home abstret i tancat en si mateix, el seu únic consol és un gos que ha trobat abandonat en la carretera. Quan Joseph perd al gos mentre passen uns dies a la seva casa de les Muntanyes Rocalloses, Beth mobilitza a tothom per a emprendre la seva cerca.
És fa difícil d'entendre que un professional com Lawrence Kasdan —guionista d’‘L'imperi contraataca’ (‘Star Wars: The Empire Strikes Back’, I. Kershner, 1980) i ‘”A la recerca de l'arca perduda '” (‘Raiders of the Lost Ark’, S. Spielberg, 1981), i tantes altres, estreni un nou treball i que passi totalment desapercebut. Clar que entre una gitana que té poders i un gos que no sap torna a casa. La pel·lícula només la salva Diane Keaton, que com sempre fa un gran paper, però no té res en el guió, més que un gos perdut. Però quan comences a veure la pel·lícula, ho entens; és maldestre i insípida, una pèrdua de temps. No puc pujar de 4.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada