Tomàquets Verds Fregits

 

És un drama meridional situada en els anys trenta. Rodada als Estats Units.

Direcció: Jon Avnet

Guió: Fannie Flagg , Carol Sobieski (Novel·la: Fannie Flagg )

Música: Thomas Newman

Fotografia: Geoffrey Simpson

Repartiment: Kathy Bats, Jessica Tandy, Mary Stuart Masterson, Mary-Louise Parker, Chris O'Donnell, Cicely Tyson, Gailard Sartain, Gary Basaraba, Stan Shaw

 

Premis:

1991 : 2 nominacions a l'Oscar: Millor actriu de repartiment (Jessica Tandy), guió adaptat

1991 : 3 nominacions el Globus d'Or, incloent-hi Pel·lícula comèdia o musical

1991 : Sindicat de Guionistes (WGA): Nominada a Millor guió adaptat

1992 : Premis BAFTA: Nominada a Millor actriu (Tandy) i actriu sec. (Bates)

 

Evelyn (Kathy Bates), una dona madura que viu frustrada pel seu excés de pes, per la insensibilitat i simplicitat del seu marit. Coneix casualment en un asil a Ninny (Jessica Tandy), una dona gran que li va explicant a poc a poc una dramàtica història ocorreguda en un petit poble d'Alabama. El relat es fa cada vegada més fascinant: gira entorn de la gran amistat entre dues dones (Mary Stuart Masterson i Mary-Louise Parker) i al misteriós assassinat del marit d'una d'elles. Adaptació d'una novel·la de Fannie Flagg

 

Tot i que les voltes al passat i la veu de Ninny com a narradora poden resultar recursos fàcils i còmodes, es presenten com a necessaris i no perjudiquen en absolut al conjunt global de la història. Hi ha racisme, religió, vellesa, feminisme, rebel·lia, mort, vida, amor.

És precisament aquest tractament subtil, llegit entre línies, d'una poderosa relació d'amor el que la fa una gran pel·lícula, ja que aquests sentiments se'ns presenten com a poesia visual i argumental. D'aquesta manera, al principi, quan l'espectador encara no sap cap a on caminarà la història ni qui són els seus veritables protagonistes, el director ofereix un primer pla fugaç d'una petita Idgie agafant la mà d'una adolescent Ruth mentre creuen un pont. Tota una declaració sobre el que ens queda per descobrir en les dues hores de metratge.

Dos temps s'entrecreuen juxtaposant incidències, fets i referències separades per cinquanta anys. La combinació de temps tan diferents es construeix amb habilitat i gràcia, de manera que no fragmenta el relat, sinó que l'enriqueix amb contrastos, paral·lelismes i similituds, que alleugereixen la narració. Fent ús d'un to amable, senzill, realista i sincer, que resulta grat a l'espectador.

No només es tracten molts temes, sinó que a més es presenta una galeria àmplia i diversa de personatges, que amalgama, ordena i fon en una història unitària, consistent i entretinguda, que destil·la humanitat i tendresa. La fotografia és lumínica i evocadora a l'època i lloc, a més està estèticament acurada en detalls bonics que conforten. La música és una hàbil barreja de sons dolços i emotius, gràcies a l'experimentada mà de Thomas Newman que acompanya el film amb molt d'encant. Els plans i moviments de càmera completen un magnífic treball tècnic mitjançant l'ús de detalls, rotació, primers plans, que treuen el millor d'una història bonica. Mirades i rostres emotius que ho diuen tot i que es contrasten amb les escenes més divertides i memorables de la pel·lícula, en què Evelyn sembla patir atacs de bogeria que la transformen en una nova dona. Les actuacions són excel·lents, tenim tres protagonistes: Kathy Bates, comodíssima en el paper de dona feta a l'antiga que experimenta un canvi impressionant. Jessica Tandy, actriu clàssica que segueix conservant el magnetisme de la seva joventut, convertit ara en un encant bàrbar que aconsegueix enlluernar a l'espectador des de la primera aparició de la veterana actriu. I finalment Mary Stuart Masterson, icona dels vuitanta que aconsegueix en aquest film el punt més alt en el seu treball, amb una tasca tan acurada que sembla estar mostrant-nos a un visitant humà, el que ajuda a la pel·lícula, ja que ens trobem amb un relat dins d'un altre i aquí el realisme juga un paper clau. Mary-Louise Parker està genial en un altre dels personatges clau en la "insinuació" de l'homosexualitat i del costumisme del sud dels Estats Units.

Una commovedora història que reuneix perfectament els ingredients necessaris per convertir-la en una cinta que t'arriba, inevitablement, al fons del cor.

"El secret està en la salsa". Una frase que ha quedat en la ment de tots. Genial!!!